diumenge, 27 d’abril de 2014

Volcat 2ª Etapa

Un dels meus reptes d'aquesta temporada...la volcat. Amb un amic (Marc) vam decidir fer la segona i tercera etapa. Dissabte a las 6:30 tocava aixecar-se (ufff com costa llevar-se d'ora jaja), bon esmorzar que faria falta molta energia. Sortim direcció Igualada, quan vam arribar...quin fred fa! Anem a buscar dorsal i ens posem a cobert a un bar, encara quedava una estona per la sortida. Mica en mica cada vegada hi havia més ambient. Ja quan s'apropava l'hora anem a colocar-nos, al estar inscrits a una etapa sortiem de darrere del tot. Es dona el tret de sortida, els primers km eren per dintre igualada per estirar el peloton. Agafem cami de terra...avui tocara arribar amb pols per tot arreu. Primers km molt rapids amb uns paisatges increibles, veiem els molins del parc eolic lluny...pero ja vaig epnsar alla dalt haurem de pujar. Un dels primers corriols amb uns saltets molt divertits i el seguent on Marc va tenir una casi caiguda pero que va aconseguir salvar. Una mica de baixadeta...i pujada, una molt bona pujada. M'adono que estem passant a molts corredors i ningú ens passa, un ritme realment bo. La baixada desde el parc eolic fins abaix espectacular, les pastilles sino sortia foc...era per poc jaja. Avituallament amb barretes i gels (una nutrició bona amb una etapa tan llarga es vital). Despres d'alla era tot un pujades llargues, baixades llargues. Tot pols semblava que no tocariem fang..pero vam arribar a la zona del torrent. On hi havien algunes zones que no es podien passar sobre la bici i tenies que posar tota la bota dintre el fang. Despres uns metres que s'havia de vigilar ja que les pedres i arrels estaven humides. Sortim a cami ample...cap amunt. Un participant mira els metres de pujada acumulat...encara ens faltaven 1000m de desnivell! ufff tot el que quedava. Tal i com vaig pensar...les primeres 4h perfectes pero a partir de llavors vindria la part amb problemes. En una pujada veig que el Marc ha posat peu a terra...petits problemes musculars, a partir d'alla vam baixar velocitat per evitar que anessin a més. Quedaven encara uns 20km aixi que amb calma i evitant que anessin a més. Uns km realment dificils per ell i jo molt sorpres de com les meves cames estaven fines i sense problemes. Al final vam arribar a Cardona amb un temps de 5h 22min. Molta satisfacció al creuar la meta, i el Marc amb el pajaron que portava arribant a meta perfectament. Al arribar...que millor que un bon plat de macarrons. Un recorregut amb uns paisatges brutals, organització i senyalització un 11, un ambient espectacular. Una etapa del meu estil molt rodador. 



Cap comentari:

Publica un comentari