Trail Els tossals, espectacular!

Aprofitant la pretemporada aquest diumenge vaig anar a l’Espunyola a córrer la trail de Els Tossals. Una zona amb uns paisatges increïbles que et fan sentir lliure.

A les 8:15 vaig sortir direcció Espunyola, temperatura 1,5 graus! Però al cap de poca estona ja va sortir el sol fins a arribar a una temperatura ideal per córrer. Vaig arribar just quan donaven el tret de sortida del recorregut llarg 25k +1400 de desnivell. Jo sortia a les 10, 14k +700 de desnivell. Al arribar em trobo amb l’Adrià i vaig a buscar el dorsal (623). Miro la hora i ja tocava escalfar. Vam fer un trosset del començament amb l’Adrià i cap avall.

El meu primer dorsal de trail!

La idea era agafar un ritme constant, però vaig fer una petita modificació a l’estratègia. Aprofitaria que se’m dona be pujar per agafar una bona avantatge i desprès ja baixar com pogués.

Es va donar el tret de sortida, a molt bon ritme. Els primer km amb el grup del davant però quedava molta carrera per endavant així que vaig guardant forces però a la vegada pujant a bon ritme. A mida que anàvem pujant el paisatge cada vegada era més espectacular. La pujada era molt dura, però amb aquells paisatges, passant per prats verds, realment una sensació brutal esta corrent per allà. L’arribada al santuari de Tossals, difícil de explicar, les vistes que es veien et deixaven sense paraules. Amb tan sols 6km havíem pujat a la cota 1400! Al santuari de Tossals i havia un avituallament on vaig fer una breu parada. Ara tocava baixar.

Arribada al santuari de Tossals, increibe!

La baixada ja començava amb una pendent asfaltada que ja costava baixar, desprès uns corriols que vaig trobar tècnics, però per la meva falta de tècnica i experiència en carreres de trail. Aprofitava els llosc plans per recuperar el temps que perdia baixant. Però tant baixar cada vegada m’anava carregant més els bessons i isquios. En un tram agafo malament una arrel i una petita caiguda. Però que va desencadenar que em vinguessin les rampes. Sort de les compressport que les van aguantar tot i així m’era molt difícil agafar un ritme ràpid. Agrair que un corredor veient les rampes que tenia em va donar un gel, que em va salvar els últims 2km. Els ànims dels altres corredors que em veien patir amb les rampes. Tot i les rampes fins al final uns camins espectaculars, creuant algun que un altre rierol. Vaig arribar a meta amb un temps de 1h 50min 24 segons. Em vaig endur una sorpresa al veure que vaig quedar el 127 de 245! I això que havia baixat lent i els últims 2km amb rampes. Molt content de la meva primera carrera de trail.

Mirant com baixar el seguent tram que era bastant tecnic jaja 

Baixar es dificil, pero a la vegada es genial :D 

Al acabar un bon esmorzar per recuperar energies, i desprès un massatge vaig marxar amb les cames bastant millor de com havien passat la meta. Sobretot amb el massatge, que vaig veure com de carregats tenia els bessons i isquios. Vaig veure les estrelles en algun punt jaja. Recorregut un 11. Organització, senyalització, avituallaments un 11 també. Em va encantar! L’any que ve repeteixo segur. I pel que fa a trails alguna més caurà això m’ha agradat molt.  

Amb el crack de l'Adria

En definitiva...el trail running mola!!!

Tornem al blog! Transiscar 2015

Desprès de un any i poc sense escriure al blog...tornem a donar-li vida. La Transiscar va ser la última carrera de la temporada. Una temporada que n’estic molt satisfet. Mica en mica vaig agafant una bona forma física i sobretot millorant la tècnica cada vegada més.

La Transiscar es una de les carreres més conegudes a la àrea de Lleida. Aquest any vaig decidir anar-hi ja que sempre n’he sentit bones opinions.

La cosa va començar divendres tarda anant direcció Guissona que es on vaig passar la nit. Una vegada vaig arribar a Guissona vam anar a rentar les bicis, ficar oli a la cadena etc. En definitiva mimar les bicis abans de anar a la guerra. Desprès de sopar vam deixar la bici del Marc a dintre el cotxe ja preparada i el porta-bicis de darrere preparat per posar la meva l’endemà. Feia setmanes que no em posava un dorsal a la bici així que tenia moltes ganes de competir un altre cop. Una vegada vaig fer totes les simulacions de possibles situacions em vaig adormir.

Ens desperten, son les 6 del matí. Un bon esmorzar per agafar energies que ens faran falta. Mirem a fora i fa fresqueta, per sort sense la boira que hi pot haver per aquella zona. A les 7 ja estem en el punt de trobada esperant la resta de gent que venia. Vam arribar a Agramunt a las 7:30. Ja hi havia un bon ambient, i una de les coses que vaig veure només arribar, quin nivell que trobaríem! Anem a buscar els dorsals, ens acabem de posar botes, pulsòmetre etc. En res havíem de anar a la sortida, vam escalfar una mica per treure’ns el fred de sobre i pogué començar be.

Ja a la línia de sortida em fixo amb que hi ha molta gent coneguda de la copa catalana. Els primers km tenien pinta que serien a bon ritme. Es dona el tret de sortida i gas! Els primers quilometres per dintre el poble van ser molt perillosos ja que havies de vigilar de no tocar-te en cap bici. Em vaig col·locar davant per anar més segur. Al cap de 4-5km hi havia el primer corriol, era important entrar amb bona posició. Els primers 10km van ser a un ritme molt agònic però vaig aguantar be. Era important agafar un bon coixí per desprès dosificar. En general va ser un recorregut amb molta pista i corriols ràpids. Vaig arribar en el trencall del recorregut curt i em van dir que ja havien passat 7 corredors. Com que no tenia cap referencia vaig decidir conservar fins el final la posició. Realment va ser la millor decisió ja que em treien massa avantatge en un recorregut on retallar temps era difícil.

Just abans de arribar a meta ens van fer passar per el mig del canal. Vaig començar vigilant de no acabar gaire xop però al final amb tanta aigua vaig anar a gas. Arribada a meta en vuitena posició! Desprès de tantes setmanes sense posar-me un dorsal vaig acabar molt satisfet de la carrera. En total 38km 1h 35min mitjana de 24km/h. El Marc va arribar 2min desprès. Pensava que li havia tret més!

Vam anar a recuperar energies amb el entrepà que ens donaven al arribar. I desprès al servei de massatges. No me’n havia fet mai cap i vaig veure les estrelles. Tenia les cames molt carregades. Això si vaig sortir com nou. Per acabar dutxa i cap a Guissona. En resum la organització un 10, el recorregut un 10. Segur que repetiré. I també la companyia va fer que fos un dia genial! 

Senderisme a Berga i pedalada de la lluna plena 2014 (dia completissim)

Despres de una semana molt completa despres de la ultima carrera tocava participar a una pedalada a Guissona. Pero abans el mati...vam sortir del camping a les 8 del mati, idea? anar a pujar al Santuari de Queralt i fer una ruta per alla. Arribem a les 9 i toca començar pujar fins a dalt el santuari. Uff quines "escales" fins a dalt, tot i no fer calor estavem tots rajant de suor. A mida que anavem pujant vam entrar a una boira que va tardar una mica en marxar. Al arribar a dalt vam decidir tirar per la ruta més llarga, espectaculars corriols que feien que tinguessis que estar pendent de cada pedra, no relliscar...vam decidir tornar perque amb 2h només haviem fet 5km! al baixar tots vam patinar, i just a un lloc bastant complicat de baixar la Maria i jo patinada a la vegada!jaja despres la Emma també una bona patinada. A la tornada la boira havia marxat i ja teniem unes vistes increibles. Una vegada arribat al Santuari de Queralt a baixar. Despres de baixar les escales fins abaix..ens fixem que el peu ens tremola jaja despres de 4h de caminar (ens van passar volant) el cansament a les cames hi era. Vam arribar abaix a Berga sobre la 1 tal i com teniem pensat, buscar un lloc per dinar i descansar. Aixo si despres quan ens vam aixecar...uff les cames pesaven! 

Despres de dinar visita al panta de la Baells, quina presa més gran...es enorme! i quina tranquilitat que hi havia. Unes vistes espectaculars. Despres tornem a Berga i unes voltetes per el centre de Berga. Faltaven poc per les 6 i ja era hora de tornar cap al camping, mati/mitja tarda de riures, patinades, bones vistes, senderisme, passejada per Berga :D i encara no s'havia acabat el dia...al arribar al camping tocava preparar les coses i marxar cap a Guissona!

Despres de la caminada no les tenia totes de poguer rendir al maxim pero bueno faria el que poguès. Arribo a casa el Marc a les 8:15, preparem les bicis, on jo estrenava pneumatics hutchinson toro. Anem a fer la inscripció i encara no es veia gaire moviment. Mica en mica va començar a arribar la gent. A les 9:15 anem a escalfar una mica i les sensacions eren bones! les cames tiraven. S'apropaven les 10 de la nit...ningu anava a la sortida, just quan el Marc i jo vam anar cap alla la gent es va començar a moure. A la sortida tenia que entrar rapid en el corriolet dels primers perque alla es faria tap segur. El primer km era neutralitzat, em poso quart darrere de 3, just a la recta del bon area plat gran i aconsegueixo posar-me primer, corriol que apart del bassal de fang que una mica més i em tira al terra el vaig passar be. No m'ho creia primer despres de la caminata...despres el que ja m'havien dit que estava molt fort m'atrapa i vam fer un grupet que erem 4. Es va fer un bon forat respecte la resta, els primer 10km em trobava super be, fins que hi havia alguna rampa de pujada on patia molt i veia que faltava una mica de les forçes que normalment tinc...al final vaig quedar despenjat pero el cos no donava per més. Vaig anar aguantant la quarta posició, veia una llum darrere meu i ja sabia qui era...no se d'on vaig treure forçes pero vaig aguantarlo fins al final, just al final pujada rambla de guissona amunt pero no estava senyalitzat ni res i no sabia cap on tenia que tirar, aixi que vam entrar junt amb el marc a meta. Super content que despres de la pallisa que m'havia fet durant la setmana i aquell dia caminata dura...el cos va aguantar. Dia increible!

Copa catalana Andorra 2014

Aquest cap de setmana s'ha disputat una de les carreras que li tenia més ganes aquesta temporada. Divendres va ploure una mica cosa que em va fer pensar que trobariem una pista de patinatge, efectivament les arrels i pedres patinaven molt. 
Vam arribar al circuit a les 11:30. Vaig fer la volta de reconeixement amb la Emma, el circuit començava amb una pujada per gespa que picava i la bici s'enganxava. Despres un primer corriol que com sempre es fa un tap a la primera volta. Vam repetir aquella zona dos cops. Seguim pujada per la pista ample i un dels canvis respecte l'any passat, una baixada per trialera que uff estava fatal ja que relliscava molt. Masses peus...aquella baixada la veia molt negre (per sort a la carrera va ser una mica diferent). Despres dels corriols una forta pujada curta pero molt intensa, i baixadeta per la gespa per agafar aire. Llavors un dels punts, una baixada que tenia una forta pendent que feia molta impressió pero que al fer-la no tenia res de l'altre mon, es feia be. Llavors un altre zona de corriolet de pujada que les arrels em tocaven la moral. Veia molt negre el circuit...aixo si espectacular i digne de la copa del mon. Per sort feia molt bon temps i va secar el terreny deixantlo perfecte per correr. 
A les 4 corria la Emma, vaig anar a veure la carrera en un punt on hi havien curves peraltades, on en una d'elles molta gent anava al terra per culpa de una arrel. Fins les 5 veient la carrera i parlant amb la Cristina, aquella estona va anar perfecte per treure'm els nervis (la volta de reconeixement m'havia anat fatal i no anava gaire segur..). Començo a escalfar fins a les 17:45 que vaig cap a corralines. 

A la part dels pros ufff quin nivell hi havia...i no m'extranyava ja que era una carrera categoria "hors categorie". Hermida, Coloma, Mantecon, Koretsky, el campió de portugal...uff! A més en aquesta carrera erem bastants elits/sub23. S'apropa l'hora de sortida...2min, pulsacions en aument...30 segons...gaaaaas! Sortida molt rapida, vigilo amb un forat que hi havia per evitar pessigar roda, bona sortida on tenia bones sensacions, arribem al primer corriol on efectivament es va fer tap. Despres baixada que em va sortir molt millor qe a la volta de reconeixement. Despres pujada per pista on les cames responien perfectament. Pero en el corriol de despres...perdia moltissim temps, la terra estava seca i s'agafava be, pero les arrels i pedres eran una pista de patinatge. I com m'esperava i em passa cada vegada que estan molles...perdo moltissim. Arribo a la pujada on recupero pero despres a la baixada torno a perdre. Aixi tota la carrera...pujant tenia molt bones sensacions pero baixant perdia massa temps. Fa falta millorar molt la tecnica... 

De les carreras que he patit més pero de les que he disfrutat més. Un ambient espectacular, circuit entretingut, i un alt nivell. A la vegada estic satisfet ja que alguns corriols fa 1 any no els hagues baixat pas. Poc a poc es va millorant. Tot i no tenir la millor carrera...un dia espectacular de mountain bike! amb unes vistes espectaculars a gairebe 2000m d'altura. En resum tinc ganes de que l'any que ve es torni a repetir! i millorant temps. 

Volcat 3ª etapa

Tercera etapa de la volcat. Em desperto amb bones sensacions a les cames pero sento com esta plovent...ai que patirem jaja. Sortim a les 7:30 direcció st. Llorenç de Morunys com més aprop més pinta de ploure. Arribem i feia fresqueta, apart de ja ploure una mica. Arribem al control de firmes i alguns participants no van sortir amb el clima que feia. Amb el Marc decidim sortir i si ho veiem que estem congelats o la cosa esta fatal al km 10 abandonar. Ens col·loquem a la sortida i es dona tret de sortida. Els primers km eren carretera avall, es va posar a ploure moltissim. Entre la pluja i el fred vaig passar els primers 2km molt malament tremolant de fred. Sort que despres va arribar la part bona...pujades de un % altissim que picaven amunt sense parar. Al cap de res vaig tornar a estar a temperatura normal, les cames tiraven molt. Primera baixada...ui que avui les pedres i arrels rellisquen molt. En cap moment em vaig trobar comode baixant (jo i el terreny fangos en baixada no ens duem be). Una etapa on jo tirava a les pujades i el Marc a les baixades. Corriols llargs amb molta pedra, arrels i curves tancades molt tecniques que si haguessin estat seques...la cosa seria molt diferent. Al haver tant corriol ens vam oblidar totalment del desnivell que estavem fent, disfrutant tan que ens vam oblidar de tot. Anecdota bona...arribem a un avituallament i agafo una barreta, la mossego...quina pedra!! amb el fred i ser de xocolata estaven molt dures. 

Ja quan arribavem (o semblava) veiem als pares i germana del Marc animant...per uns minuts vaig pensar que estavem a meta. Pero no, seguim pujant riu cardener amunt...amunt...amunt...fins arribar al ultim avituallament. Alla ens diu 3km i tot baixada fins a la Coma. Animats de que eren els ultims km de pujada pugem a bon ritme pero la cosa esta en que no parava de pujar en cap moment, una pujada que semblava infinita. Desde uns 800m vam pujar fins a la cota 1400. Com més alts estavem més boira que casi no es veia res apart de una mica de pluja. Al final ja vam veure l'entrada a la ultima baixada de totes. Un ultim corriol amb molta pedra amb alguns llocs de posar peu a terra per seguretat. De tant en tant algun lloc dificil que veia clar baixar (tot i que desde darrere semblava que anès a volcar segons el Marc) prefereixo no veure fins a quin punt vaig estar a punt de caure jaja pero vaig aconseguir baixar alguns llocs que mai ho haguès dit. Al final es feia tot i per fi ultims metres abans de meta! No sabia quanta estona portavem...arribem a metar i veig 4h 22min per fer 36km! (ens vam passar rapidissim no ens vam adonar). Vam arribar enfangats a tope. 

Una etapa molt tecnica que tot i que va ser sota pluja en alguns moments i tot humit...m'ho vaig passar com mai de be! 10 anys de la volcat...i 10 anys que faig mtb (i que vam començar junts a fer mtb amb el Marc). Una bona manera de celebrar-ho. Dos etapes que...l'any que ve repetim! es més l'any que ve cauen les 3 segur. Dur pero molt espectacular, la volcat es una de les proves per etapes que val la pena preparar-se. Volcat 2015...alla ens veiem! 

Volcat 2ª Etapa

Un dels meus reptes d'aquesta temporada...la volcat. Amb un amic (Marc) vam decidir fer la segona i tercera etapa. Dissabte a las 6:30 tocava aixecar-se (ufff com costa llevar-se d'ora jaja), bon esmorzar que faria falta molta energia. Sortim direcció Igualada, quan vam arribar...quin fred fa! Anem a buscar dorsal i ens posem a cobert a un bar, encara quedava una estona per la sortida. Mica en mica cada vegada hi havia més ambient. Ja quan s'apropava l'hora anem a colocar-nos, al estar inscrits a una etapa sortiem de darrere del tot. Es dona el tret de sortida, els primers km eren per dintre igualada per estirar el peloton. Agafem cami de terra...avui tocara arribar amb pols per tot arreu. Primers km molt rapids amb uns paisatges increibles, veiem els molins del parc eolic lluny...pero ja vaig epnsar alla dalt haurem de pujar. Un dels primers corriols amb uns saltets molt divertits i el seguent on Marc va tenir una casi caiguda pero que va aconseguir salvar. Una mica de baixadeta...i pujada, una molt bona pujada. M'adono que estem passant a molts corredors i ningú ens passa, un ritme realment bo. La baixada desde el parc eolic fins abaix espectacular, les pastilles sino sortia foc...era per poc jaja. Avituallament amb barretes i gels (una nutrició bona amb una etapa tan llarga es vital). Despres d'alla era tot un pujades llargues, baixades llargues. Tot pols semblava que no tocariem fang..pero vam arribar a la zona del torrent. On hi havien algunes zones que no es podien passar sobre la bici i tenies que posar tota la bota dintre el fang. Despres uns metres que s'havia de vigilar ja que les pedres i arrels estaven humides. Sortim a cami ample...cap amunt. Un participant mira els metres de pujada acumulat...encara ens faltaven 1000m de desnivell! ufff tot el que quedava. Tal i com vaig pensar...les primeres 4h perfectes pero a partir de llavors vindria la part amb problemes. En una pujada veig que el Marc ha posat peu a terra...petits problemes musculars, a partir d'alla vam baixar velocitat per evitar que anessin a més. Quedaven encara uns 20km aixi que amb calma i evitant que anessin a més. Uns km realment dificils per ell i jo molt sorpres de com les meves cames estaven fines i sense problemes. Al final vam arribar a Cardona amb un temps de 5h 22min. Molta satisfacció al creuar la meta, i el Marc amb el pajaron que portava arribant a meta perfectament. Al arribar...que millor que un bon plat de macarrons. Un recorregut amb uns paisatges brutals, organització i senyalització un 11, un ambient espectacular. Una etapa del meu estil molt rodador. 

Copa catalana Collbato

El dia 12 tocava copa catalana a Collbato. Dies abans llegia que el circuit era molt revirat i el que em va sorprendre...els 34m de desnivell! 

Dissabte arribem alla a las 12 aixi poguer fer una volta de reconeixement. Desde el començament fins al final era tot curva amb alguna recta llarga que es podia apretar a tope. No era del meu tipus de circuit pero tocava salvar la carrera com fos. 

A les 14:30 sortia la primera carrera i a les 16 la segona. Pel que veia seria una carrera que es faria durilla tot i el seu poc desnivell. Bon escalfament i cap a corralines (l'espai haguès pogut ser una mica més gran...). Sortia desde darrere de tot pero tal i com vaig pensar va haver-hi una caiguda multiple. Sortida molt rapida on em va costar una mica agafar el ritme (si es que tanta curva no es la meva especialitat...) trobo un ritme comode fins...un esglaó, el de davant meu casi cau, jo anava molt enganxat faig l'esglao i casi caic tocant la roda del de davant meu. Va quedar amb res, pero amb molta mala sort un amic del equip que anava darrere meu va tenir una molt mala caiguda que el va fer abandonar (per sort al final res greu). Segueixo amb un posantme al davant i apretant per remontar llocs o almenys intentar-ho, molt temps perdut en aquella casi caiguda. Unes voltes apretant a tope cada vegada em sentia més comode en el circuit. Ja pensant amb la volcat de la setmana seguent no arriscava massa en alguns punts del circuit. Durant unes voltes temps calcats entre jo i l'altre que es va veure implicat a la casi caiguda. Ultima volta...m'adelanta i apreta el segueixo quan a la penultima curva cosa que em va fer molta rabia...me'n vaig al terra. Tenint la mala sort que la palanca del canvi anava regular...alla se'm va escapar i no vaig tenir res a fer. Tot i aixi aquells minuts em van encantar aquells minuts on llastima de la caiguda hagues sigut una ultima volta molt interesant, pero coses que passen! Al final vaig acabar satisfet, sensacions bones i sobretot...se que puc millorar encara més a les proximes carreras. Un dissabte amb un ambient biker espectacular, etc. Proxima carrera de copa catalana...St Llorenç de Morunys! gaaas.

Open Barcelona St. Vicenç dels Horts

Segona prova del calendari del open Barcelona. Aquesta vegada tocava anar a St Vincenç dels Horts. Un circuit amb molt de desnivell, repechons durissims i un corriol que tenia un parell de llocs que s'havia de vigilar. 

Arribem a les 8:45 a buscar dorsals i cap a escalfar. La sortida era en pujada directament cosa que uff veia a venir que no em sortiria gaire bona sortida. Fem un bon escalfament i cap a les corralines. Col·locats ja a la sortida...gaaaas

Tret de sortida, primera rampa a tope...descontrol absolut i pulsacions als nuvols, despres del bucle petit tap en el primer corriol. Primera volta dintre del que cap bastant be, tot i aixi baixant no vaig tenir gens el dia...especialment en un dels corriols. Segona volta...alla va arribar el desastre, els repechons passarien factura i tenia que anar dosificant forçes. Tot be fins el tram de corriol, ja casi al final esglaó i la bici se'm va anar recta...hi havien molts troncs i un arbre vaig aconseguir agafarme al arbre i reduir consequencies, unes quantes esgarrinxades i ja esta. Aixo ja em va fer perdre molt temps...segona part del circuit que era la part més rapida intento recuperar, pero ja cap al final enganxat a un grupet al entrar a la trialera el de davant sen va recta sense poguer girar, l'aconsegueixo esquivar pero passo pel pitjor lloc i surto per sobre la bici picant amb el casc al terra i despres un fort cop a la cama, caiguda forta que em va costar recuperarme, m'aixeco per sort res greu, cadena treta de una manera rara, la fico i segueixo encara que molt adolorit de la caiguda. Arribo a passar per meta pero encara quedava una volta...els repechons a la ultima volta les cames no responien, un cop a dalt ja pensant que m'havia lliurat de les rampes fortes de pujades seguir. Despres de les dues caigudes a la segona volta no les tenia totes...vaig asegurar no tornar a caure. 

Ultima part de la volta aconseguint un ritme constant i bo pero anant molt just de forçes, les ultimes pujades picaven molt. Ultims corriols recordan que alla havia tingut la caiguda forta la volta anterior...la baixo amb precaució. Finalment pas per meta...molt temps perdut per les caigudes pero dintre del que cap encara "salvada". 

Ultimes curves abans de acabar meta

Rampots que et feien donar-ho tot i més per aconseguir pujar-los...

Al final 25km 1200m de desnivell amb 1h 59min, sensacions no gaire bones pero també s'ha de dir que les caigudes em van passar factura especialment a l'hora de baixar...que perdia molt de temps, massa. Sempre hi ha d'haver una mala carrera jeje la próxima va millor segurissim! 5 dies i copa catalana a Collbato. Un mes d'abril espectacular! 

Primera entrada del any...:D

Primera entrada del any...un mes de gener que es pot dir que he començat amb molt bon peu, seguint sumant quilometres, fent sessions de tecnica sobretot, i també millorant el tema resistencia. Aviat començan les carreras i toca començar a agafar ritme...aquest any el objectiu principal es la copa catalana que a més te una prova més respecte l'any passat. Una temporada que les sensacions prometen molt. Apart també el open de bcn i el repte de llarga distancia la volcat, 3 etapas 185km 5000m de desnivell...una de les coses que encara mai he fet i ja va tocant :D 

Potser ja al febrer alguna carrera per agafar el puntillo de competició, i sobretot entrenar les arrancadas que em solen costar molt. 

A mitad de gener la revisió medica que em va servir per veure la gran millora respecte el any passat, sembla que les hores d'entrenaments i experiencies en carrera millora. 

La bici es un vici! la sensació de llibertad i desconnexió del mountain bike es única! Gaaaas a la temporada 2014! 

Resum any 2013

Un altre any esta a punt de acabar, i un any realment satisfactori. Gener començant amb bones sensacions i febrer igual. Primera carrera a Banyoles notant una millora pero acabant fora de temps i sense puntuar, a la vegada notava certa millora comparat 2012. La seguent Llinars del Valles sens dubte un dels meus circuits que m'han agradat més desde que estic en competició, era un circuit molt rapid o em va sortir una bona crono, i una carrera que vaig aconseguir portar un ritme constant durant la carrera. Mica en mica millorant sensacions...sant llorenç dels Morunys una crono per oblidar, ja que va ser plovent i jo i el terreny fangos no ens duem be. Despres la carrera bastant be tot i tenir problemes a les baixades per variar... 

Pel que fa a l'open de Barcelona aquest any he anat a dues carreres, St perpetua de Mohuda, un circuit que m'encanta ja que es el meu tipus de circuit; rodador, poc tecnic i rapid. Tot anava be fins que em vaig quedar sense poguer canviar de plat. Llavors el de la Roca del Valles, un circuit que vaig anar a fer previament, simplement genial, amb una combinacio de camins amples i corriols rapids, on em va sortir una bona carrera arribant a la ultima curva a sprint amb un amic, vaig disfrutar moltissim.

Al juny i va haver el que ha fet que noti la gran millora, una nova bici, fent pas del frens V-brake a frens de disc, suspensió casi rigida a una suspensió amb més "flow". Feia 4 dies que tenia la bici nova, una merida matts pro i ja la vaig fer servir per correr a la copa catalana de Vallnord. M'hi vaig acostumar molt facilment. El circuit de Vallnord va ser una pasada, aixo si unes pujades durisimes, a la vegada les baixades eren rapides/poc tecniques. A més un nivell espectacular, amb corredors com Sergio Mantecon, Hugo Drechau etc. La sorpresa va ser que enlloc de 5 voltes com seria lo normal en aquell circuit...van ser 6! La carrera vaig acabar satisfet, fent una molt bona sortida, pero per variar...a la baixada se'm van escapar (la meva asignatura pendent que la temporada que ve ho donare tot per millorarla). Despres venia un paron..pero que jo vaig aprofitar per anar a fer de voluntari a la copa del mon i veure els pros. Van ser 9 dies de entrenar pel mateix circuit de la copa del mon intentant seguir algun que un altre pro..sense exit jaja (i algunes caigudes), apart fent els ports de arcalis, pal, ordino. Realment el meu pic de forma va ser al juliol, agost molts km a les cames. 

Setembre tot tornava a començar, abans per començar a agafar ritmet vaig anar a una pedalada a Cardona, on vaig fer el circuit mitja...a la sortida ja al capdavant de tot (ser primer, mirar enrere i veure tot el peloton uff jaja), aguantant ser primer i agafant una distancia respecte els altres. Al final vaig acabar en primer lloc de la ruta mitjana, per una vegada he sentit el que se sent quedar dels primers llocs jaja i sobretot em va agradar el bon ambient i recorregut. 

Despres tocava ja la part final de la temporada, amb una carrera a Castelloli durisima, sobretot perque vaig perdre el bido a la primera volta i vaig fer tota la carrera sense veure ni una gota. Un circuit on la primera pujada era mortal ja que tenia una pendent molt forta...em va sortir la millor sortida mai feta pero en cas de haver seguit el ritme aquell hagues petat molt aviat. Molt satisfet de la carrera que em va sortir. Ja nomes quedava una..la de Barcelona, per mi una de les més dures pel ritme al ser un circuit molt rapid. A diferencia del any passat aquest va ser amb un terreny molt sec cosa que m'agradava moltissim. Volta de reconeixement i definitivament...a donar-ho tot! la sortida per la recta d'asfalt enganxat al peloton cosa que el 2012 em va costar molt. Despres vaig seguir el meu ritme rapidet pero anar reservant forçes ja que la carrera seria llarga. Part de les primeres voltes les vaig fer amb l'Axel. Pero a partir de la segona vaig anar pujant ritme i trobantme molt comode sobre la bici, primera vegada on les cames tenia tantes bones sensacions que em deien de apretar una mica més. La millora de tants entrenaments es va deixar notant. Una copa catalana en general que he millorat molt respecte 2012. 

Despres de acabar la temporada encara vaig fer alguna pedalada. Aquesta vegada a Artès, al principi molt a tope amb intenció de disputarla pero vist que a la primera trialera vaig fer una volada important, i més endavant vaig tornar a tenir un susto...a disfrutarla. Em vaig trobar amb el Marc que s'havia saltat una de les parts dificils i vam decidir anar junts, disfrutant. Un recorregut que vam disfrutar moltissim, i on vam gaudir com mai. Apart dels dies que la sincronització que teniem era molt bona jaja

I aquests dos ultims mesos del any molts km acumulats i ja amb la temporada 2014 al cap. On la intenció es sobretot millorar el tema de les baixades...

També afegir les grans sortides amb la colla bttterrassa, valles bikers...es gaudeix pedalar amb tant bona companyia :D  

Sortides de running amb neu, realment increibles i una de les coses que val la pena prova. Arribar a dalt amb casi un metre de neu i que sigui tot neu verge no té preu! 

Sortides de senderisme arribant a un dels pics més alts del port del comte, exactament al cartellet, on per arribar fins alla vam tenir que esquivar "cavalls salvatges", on el paisatge feia oblidar que portaves caminant casi 5h...jaja i amb bona companyia.

Moltes noves experiencies, i que han fet a la vegada de gaudir, guanyar forma fisica :D un gran 2013!

2014 esta aqui al costat...

I els dos objectius principals de la temporada 2014 son dos clars...un es continua la millora en la copa catalana i aconseguir millors temps/posicions, i el segon...la meva primera carrera per etapes, la volcat 2014. I que millor que la primera carrera per etapes sigui amb algu que portem molts anys pedalant junts, on vam començar que fer una volta al panta era un gran repte per natres i ara, un en competicio de triatlo/duatlo i jo competint amb mtb...un donarem tot i més! i per sobre de tot, gaudirem d'aquesta gran carrera per etapes. 

2014 a gaaaaas 

Pedalada Artés 2013

Després de la ultima carrera de copa catalana a Barcelona i fer un mes de "paron" de carreras, pedalades etc. ja tocava tornar a posarse un dorsal. La zona en si ja feia que tinguès bona pinta, ja que si per una cosa destaca els voltants de Manresa es per els corriols i trialeras. Aixi que decidit pedalada de Artés...segura.

Diumenge a las 7 ja direcció Artés, dia perfecte una mica de fresca a primera hora pero que a l'hora de començar ja no feia gens de fred. Arribem i de mica en mica va arribant la gent. En total 175 participants. 

Començem a rodar una mica per veure amb quina direcció sortim i veure com es el primer tros de recorregut i una vegada escalfats ja cap a la sortida. Col·locats a primera linea a les 9 es va donar el tret de sortida. Tot i ser una sortida "relaxada" mica en mica el ritme aumentava. Els primers km vaig apretar ja que sabia que a la part de corriol...no podria correr tant. En els primers llocs fins a la primera variant "dificil" de les que es podien esquivar, pero la gracia per mi estava en fer-ho tot. Veig un lloc que dic bueno baixo...cos enrere, pero no m'esperava la pedra final i vaig fer una volada endavant espectacular. Vaig tenir molta sort que era herba on vaig caure i nomes van ser un parell de rascades amb els esbarzers. Vaig perdre un munt de temps, i ja veient que tot era corriol on la velocitat costava d'agafar ja vaig decidir ferla juntament amb un amic i disfrutar dels corriols. Ultims 3km abans de arribar a meta un "pique sa" apretant fins al final amb un altre participant. Al final 2h 31min, 32km i 800m de desnivell. 

Un punt negatiu (i l'únic) era que les senyalitzacions estaven posades molt al costat de on es girava i es passaven de llarg. I algunes cintes de color negre no es veien gaire. Per la resta la organització un 10 i el recorregut un 11. Gairebe tot corriol i molt poca pista ample. Any que ve repetim segur! 

Proxima carrera duatlo de Guissona, on hi han moltes ganes de millorar el temps del any passat.

Fotos de la pedalada 

Una de les rampes d'asfalt abans de arribar a l'avituallament on hi havia l'esmorzar. Gas a fondooo

Cos cap endavant i a pedalar a tope! 

Primer corriol despres dels 3km primers per estirar peloton. Anar dels primers duraria poc 

Trialera que feia posar peu a terra, despres de la volada principal...millor arribar viu

Arribada a un dels avituallaments despres de fer una bona pujada per pedres 

Copa Catalana Barcelona 2013

Aquesta setmana tocava correr la copa catalana a Montjuic, i la que tanca la temporada. El circuit era molt facil tecnicament pero a la vegada molt explosiu amb pujades curtes pero intensas i un constant puja/baixa. A diferencia de l'any passat aquesta temporada el circuit estava ple de pols i un terreny que s'agafava poc la roda en pujadas de pendent. Una part amb moltes curves amb un parell de llocs lents. En general era molt semblant al de la temporada passada. 
A les dues, horari molt poc  habitual es donava la sortida de la primera carrera, on corria la meva germana. Veient els temps que feien els primerse es veia a venir que em tocaria apretar moltissim quan em toques a mi sortir, ja que estava molt rapid el circuit pero tenia alguns perills de reventons i punxades. 

Començem a escalfar, que la sortida seria molt a tope. Al ser una carrera amb punts uci van venir gent de diferents paisos, dels destacats els del equip merida belga. Preparat a la sortida... gaaas. Faig una bona sortida col·locat en bones posicions pero el ritme es rapidissim, no aguantaria massa aquell ritme. Entrem al cami i com havia pensat a la primera pujada es fa tap, fent equilibri aconsegueixo ferla sense baixar de la bici pero la seguent si que el tap estaven més parats i va tocar posar peu. Primera part del circuit enganxat a bon ritme pero tenia que baixar ritme respiració descontrolada i pulsacions pels nuvols. Resta de la primera volta amb l'Axel (del meu equip), passem per meta i noto com les cames poden tirar encara una mica més rapid. Sens dubte una de les carreres on les cames han respost millor i que m'han donat tan bones sensacions. La resta de carrera va ser agafar un ritme constant i rapid passant per meta amb 1h 39min. Amb comparació a l'any passat he millorat moltissim. 

Aixi que ja acabada la temporada, on he anat de menys a més. Tenint cada vegada millors sensacions, millorant el tema de sortides que sem donava malament i tambe en baixades tecniques que ara ja baixo molt millor. Posicio a la general de copa catalana 45º en categoria elit. A seguir entrenant a tope per seguir millorant any a any.

setmana a Vallnord!:D entrenos de qualitat

Aprofitant que la setmana pasada era la copa de Vallnord vaig decidir apuntarme com a voluntari, s'ha de aprofitar quan la world cup esta aqui aprop. Moltes hores al circuit de xc basicament amb unes quantes modificacions respecte al de copa catalana. La part de la carbonera que era espectacular al final la van treure. 

Aprofitant que estava alla vaig entrenar gairebe cada dia, primer dia vaig sortir a les 6:45...a comparació de aqui osti quin fred que feia. Pero els primerse 12km eran de pujada fins al coll de pal, carretera molla pero pujant fart de suar, la baixada espectacular tot i que vaig arribar amb les cames vermelles del fred. Entrenar amb les vistes que hi ha a Andorra dona gust. Seguents dies basicament va ser fer port de pal, arinsal y ordino. A més moltes tardes pujava a fer el circuit de la world cup, tantes voltes ja al final em coneixia cada pedra i la millor traçada. S'ha de dir tambe que en algunes zones al intent de ferles molt rapid vaig acabar sortint per davant la bici etc pero caigudes sense importancia, coses del ofici. Sensacions actuals molt bones, ja nomes falta mes i mig per començar la part final de la temporada i seguint entrenant com fins ara arribare amb bona forma al que sera la penultima carrera de copa catalana a Castelloli. 

Han estat uns dies espectaculars, bon paisatge, mooooolt bona companyia, veure els elit va ser espectacular (qui tingues l'estat de forma que tenen...jaja) en general una setmana més que perfecte. 

Moltes ganes de que començi la part final de la temporada! :D