Copa catalana Andorra 2014

Aquest cap de setmana s'ha disputat una de les carreras que li tenia més ganes aquesta temporada. Divendres va ploure una mica cosa que em va fer pensar que trobariem una pista de patinatge, efectivament les arrels i pedres patinaven molt. 
Vam arribar al circuit a les 11:30. Vaig fer la volta de reconeixement amb la Emma, el circuit començava amb una pujada per gespa que picava i la bici s'enganxava. Despres un primer corriol que com sempre es fa un tap a la primera volta. Vam repetir aquella zona dos cops. Seguim pujada per la pista ample i un dels canvis respecte l'any passat, una baixada per trialera que uff estava fatal ja que relliscava molt. Masses peus...aquella baixada la veia molt negre (per sort a la carrera va ser una mica diferent). Despres dels corriols una forta pujada curta pero molt intensa, i baixadeta per la gespa per agafar aire. Llavors un dels punts, una baixada que tenia una forta pendent que feia molta impressió pero que al fer-la no tenia res de l'altre mon, es feia be. Llavors un altre zona de corriolet de pujada que les arrels em tocaven la moral. Veia molt negre el circuit...aixo si espectacular i digne de la copa del mon. Per sort feia molt bon temps i va secar el terreny deixantlo perfecte per correr. 
A les 4 corria la Emma, vaig anar a veure la carrera en un punt on hi havien curves peraltades, on en una d'elles molta gent anava al terra per culpa de una arrel. Fins les 5 veient la carrera i parlant amb la Cristina, aquella estona va anar perfecte per treure'm els nervis (la volta de reconeixement m'havia anat fatal i no anava gaire segur..). Començo a escalfar fins a les 17:45 que vaig cap a corralines. 

A la part dels pros ufff quin nivell hi havia...i no m'extranyava ja que era una carrera categoria "hors categorie". Hermida, Coloma, Mantecon, Koretsky, el campió de portugal...uff! A més en aquesta carrera erem bastants elits/sub23. S'apropa l'hora de sortida...2min, pulsacions en aument...30 segons...gaaaaas! Sortida molt rapida, vigilo amb un forat que hi havia per evitar pessigar roda, bona sortida on tenia bones sensacions, arribem al primer corriol on efectivament es va fer tap. Despres baixada que em va sortir molt millor qe a la volta de reconeixement. Despres pujada per pista on les cames responien perfectament. Pero en el corriol de despres...perdia moltissim temps, la terra estava seca i s'agafava be, pero les arrels i pedres eran una pista de patinatge. I com m'esperava i em passa cada vegada que estan molles...perdo moltissim. Arribo a la pujada on recupero pero despres a la baixada torno a perdre. Aixi tota la carrera...pujant tenia molt bones sensacions pero baixant perdia massa temps. Fa falta millorar molt la tecnica... 

De les carreras que he patit més pero de les que he disfrutat més. Un ambient espectacular, circuit entretingut, i un alt nivell. A la vegada estic satisfet ja que alguns corriols fa 1 any no els hagues baixat pas. Poc a poc es va millorant. Tot i no tenir la millor carrera...un dia espectacular de mountain bike! amb unes vistes espectaculars a gairebe 2000m d'altura. En resum tinc ganes de que l'any que ve es torni a repetir! i millorant temps. 

Volcat 3ª etapa

Tercera etapa de la volcat. Em desperto amb bones sensacions a les cames pero sento com esta plovent...ai que patirem jaja. Sortim a les 7:30 direcció st. Llorenç de Morunys com més aprop més pinta de ploure. Arribem i feia fresqueta, apart de ja ploure una mica. Arribem al control de firmes i alguns participants no van sortir amb el clima que feia. Amb el Marc decidim sortir i si ho veiem que estem congelats o la cosa esta fatal al km 10 abandonar. Ens col·loquem a la sortida i es dona tret de sortida. Els primers km eren carretera avall, es va posar a ploure moltissim. Entre la pluja i el fred vaig passar els primers 2km molt malament tremolant de fred. Sort que despres va arribar la part bona...pujades de un % altissim que picaven amunt sense parar. Al cap de res vaig tornar a estar a temperatura normal, les cames tiraven molt. Primera baixada...ui que avui les pedres i arrels rellisquen molt. En cap moment em vaig trobar comode baixant (jo i el terreny fangos en baixada no ens duem be). Una etapa on jo tirava a les pujades i el Marc a les baixades. Corriols llargs amb molta pedra, arrels i curves tancades molt tecniques que si haguessin estat seques...la cosa seria molt diferent. Al haver tant corriol ens vam oblidar totalment del desnivell que estavem fent, disfrutant tan que ens vam oblidar de tot. Anecdota bona...arribem a un avituallament i agafo una barreta, la mossego...quina pedra!! amb el fred i ser de xocolata estaven molt dures. 

Ja quan arribavem (o semblava) veiem als pares i germana del Marc animant...per uns minuts vaig pensar que estavem a meta. Pero no, seguim pujant riu cardener amunt...amunt...amunt...fins arribar al ultim avituallament. Alla ens diu 3km i tot baixada fins a la Coma. Animats de que eren els ultims km de pujada pugem a bon ritme pero la cosa esta en que no parava de pujar en cap moment, una pujada que semblava infinita. Desde uns 800m vam pujar fins a la cota 1400. Com més alts estavem més boira que casi no es veia res apart de una mica de pluja. Al final ja vam veure l'entrada a la ultima baixada de totes. Un ultim corriol amb molta pedra amb alguns llocs de posar peu a terra per seguretat. De tant en tant algun lloc dificil que veia clar baixar (tot i que desde darrere semblava que anès a volcar segons el Marc) prefereixo no veure fins a quin punt vaig estar a punt de caure jaja pero vaig aconseguir baixar alguns llocs que mai ho haguès dit. Al final es feia tot i per fi ultims metres abans de meta! No sabia quanta estona portavem...arribem a metar i veig 4h 22min per fer 36km! (ens vam passar rapidissim no ens vam adonar). Vam arribar enfangats a tope. 

Una etapa molt tecnica que tot i que va ser sota pluja en alguns moments i tot humit...m'ho vaig passar com mai de be! 10 anys de la volcat...i 10 anys que faig mtb (i que vam començar junts a fer mtb amb el Marc). Una bona manera de celebrar-ho. Dos etapes que...l'any que ve repetim! es més l'any que ve cauen les 3 segur. Dur pero molt espectacular, la volcat es una de les proves per etapes que val la pena preparar-se. Volcat 2015...alla ens veiem! 

Volcat 2ª Etapa

Un dels meus reptes d'aquesta temporada...la volcat. Amb un amic (Marc) vam decidir fer la segona i tercera etapa. Dissabte a las 6:30 tocava aixecar-se (ufff com costa llevar-se d'ora jaja), bon esmorzar que faria falta molta energia. Sortim direcció Igualada, quan vam arribar...quin fred fa! Anem a buscar dorsal i ens posem a cobert a un bar, encara quedava una estona per la sortida. Mica en mica cada vegada hi havia més ambient. Ja quan s'apropava l'hora anem a colocar-nos, al estar inscrits a una etapa sortiem de darrere del tot. Es dona el tret de sortida, els primers km eren per dintre igualada per estirar el peloton. Agafem cami de terra...avui tocara arribar amb pols per tot arreu. Primers km molt rapids amb uns paisatges increibles, veiem els molins del parc eolic lluny...pero ja vaig epnsar alla dalt haurem de pujar. Un dels primers corriols amb uns saltets molt divertits i el seguent on Marc va tenir una casi caiguda pero que va aconseguir salvar. Una mica de baixadeta...i pujada, una molt bona pujada. M'adono que estem passant a molts corredors i ningú ens passa, un ritme realment bo. La baixada desde el parc eolic fins abaix espectacular, les pastilles sino sortia foc...era per poc jaja. Avituallament amb barretes i gels (una nutrició bona amb una etapa tan llarga es vital). Despres d'alla era tot un pujades llargues, baixades llargues. Tot pols semblava que no tocariem fang..pero vam arribar a la zona del torrent. On hi havien algunes zones que no es podien passar sobre la bici i tenies que posar tota la bota dintre el fang. Despres uns metres que s'havia de vigilar ja que les pedres i arrels estaven humides. Sortim a cami ample...cap amunt. Un participant mira els metres de pujada acumulat...encara ens faltaven 1000m de desnivell! ufff tot el que quedava. Tal i com vaig pensar...les primeres 4h perfectes pero a partir de llavors vindria la part amb problemes. En una pujada veig que el Marc ha posat peu a terra...petits problemes musculars, a partir d'alla vam baixar velocitat per evitar que anessin a més. Quedaven encara uns 20km aixi que amb calma i evitant que anessin a més. Uns km realment dificils per ell i jo molt sorpres de com les meves cames estaven fines i sense problemes. Al final vam arribar a Cardona amb un temps de 5h 22min. Molta satisfacció al creuar la meta, i el Marc amb el pajaron que portava arribant a meta perfectament. Al arribar...que millor que un bon plat de macarrons. Un recorregut amb uns paisatges brutals, organització i senyalització un 11, un ambient espectacular. Una etapa del meu estil molt rodador. 

Copa catalana Collbato

El dia 12 tocava copa catalana a Collbato. Dies abans llegia que el circuit era molt revirat i el que em va sorprendre...els 34m de desnivell! 

Dissabte arribem alla a las 12 aixi poguer fer una volta de reconeixement. Desde el començament fins al final era tot curva amb alguna recta llarga que es podia apretar a tope. No era del meu tipus de circuit pero tocava salvar la carrera com fos. 

A les 14:30 sortia la primera carrera i a les 16 la segona. Pel que veia seria una carrera que es faria durilla tot i el seu poc desnivell. Bon escalfament i cap a corralines (l'espai haguès pogut ser una mica més gran...). Sortia desde darrere de tot pero tal i com vaig pensar va haver-hi una caiguda multiple. Sortida molt rapida on em va costar una mica agafar el ritme (si es que tanta curva no es la meva especialitat...) trobo un ritme comode fins...un esglaó, el de davant meu casi cau, jo anava molt enganxat faig l'esglao i casi caic tocant la roda del de davant meu. Va quedar amb res, pero amb molta mala sort un amic del equip que anava darrere meu va tenir una molt mala caiguda que el va fer abandonar (per sort al final res greu). Segueixo amb un posantme al davant i apretant per remontar llocs o almenys intentar-ho, molt temps perdut en aquella casi caiguda. Unes voltes apretant a tope cada vegada em sentia més comode en el circuit. Ja pensant amb la volcat de la setmana seguent no arriscava massa en alguns punts del circuit. Durant unes voltes temps calcats entre jo i l'altre que es va veure implicat a la casi caiguda. Ultima volta...m'adelanta i apreta el segueixo quan a la penultima curva cosa que em va fer molta rabia...me'n vaig al terra. Tenint la mala sort que la palanca del canvi anava regular...alla se'm va escapar i no vaig tenir res a fer. Tot i aixi aquells minuts em van encantar aquells minuts on llastima de la caiguda hagues sigut una ultima volta molt interesant, pero coses que passen! Al final vaig acabar satisfet, sensacions bones i sobretot...se que puc millorar encara més a les proximes carreras. Un dissabte amb un ambient biker espectacular, etc. Proxima carrera de copa catalana...St Llorenç de Morunys! gaaas.

Open Barcelona St. Vicenç dels Horts

Segona prova del calendari del open Barcelona. Aquesta vegada tocava anar a St Vincenç dels Horts. Un circuit amb molt de desnivell, repechons durissims i un corriol que tenia un parell de llocs que s'havia de vigilar. 

Arribem a les 8:45 a buscar dorsals i cap a escalfar. La sortida era en pujada directament cosa que uff veia a venir que no em sortiria gaire bona sortida. Fem un bon escalfament i cap a les corralines. Col·locats ja a la sortida...gaaaas

Tret de sortida, primera rampa a tope...descontrol absolut i pulsacions als nuvols, despres del bucle petit tap en el primer corriol. Primera volta dintre del que cap bastant be, tot i aixi baixant no vaig tenir gens el dia...especialment en un dels corriols. Segona volta...alla va arribar el desastre, els repechons passarien factura i tenia que anar dosificant forçes. Tot be fins el tram de corriol, ja casi al final esglaó i la bici se'm va anar recta...hi havien molts troncs i un arbre vaig aconseguir agafarme al arbre i reduir consequencies, unes quantes esgarrinxades i ja esta. Aixo ja em va fer perdre molt temps...segona part del circuit que era la part més rapida intento recuperar, pero ja cap al final enganxat a un grupet al entrar a la trialera el de davant sen va recta sense poguer girar, l'aconsegueixo esquivar pero passo pel pitjor lloc i surto per sobre la bici picant amb el casc al terra i despres un fort cop a la cama, caiguda forta que em va costar recuperarme, m'aixeco per sort res greu, cadena treta de una manera rara, la fico i segueixo encara que molt adolorit de la caiguda. Arribo a passar per meta pero encara quedava una volta...els repechons a la ultima volta les cames no responien, un cop a dalt ja pensant que m'havia lliurat de les rampes fortes de pujades seguir. Despres de les dues caigudes a la segona volta no les tenia totes...vaig asegurar no tornar a caure. 

Ultima part de la volta aconseguint un ritme constant i bo pero anant molt just de forçes, les ultimes pujades picaven molt. Ultims corriols recordan que alla havia tingut la caiguda forta la volta anterior...la baixo amb precaució. Finalment pas per meta...molt temps perdut per les caigudes pero dintre del que cap encara "salvada". 

Ultimes curves abans de acabar meta

Rampots que et feien donar-ho tot i més per aconseguir pujar-los...

Al final 25km 1200m de desnivell amb 1h 59min, sensacions no gaire bones pero també s'ha de dir que les caigudes em van passar factura especialment a l'hora de baixar...que perdia molt de temps, massa. Sempre hi ha d'haver una mala carrera jeje la próxima va millor segurissim! 5 dies i copa catalana a Collbato. Un mes d'abril espectacular! 

Primera entrada del any...:D

Primera entrada del any...un mes de gener que es pot dir que he començat amb molt bon peu, seguint sumant quilometres, fent sessions de tecnica sobretot, i també millorant el tema resistencia. Aviat començan les carreras i toca començar a agafar ritme...aquest any el objectiu principal es la copa catalana que a més te una prova més respecte l'any passat. Una temporada que les sensacions prometen molt. Apart també el open de bcn i el repte de llarga distancia la volcat, 3 etapas 185km 5000m de desnivell...una de les coses que encara mai he fet i ja va tocant :D 

Potser ja al febrer alguna carrera per agafar el puntillo de competició, i sobretot entrenar les arrancadas que em solen costar molt. 

A mitad de gener la revisió medica que em va servir per veure la gran millora respecte el any passat, sembla que les hores d'entrenaments i experiencies en carrera millora. 

La bici es un vici! la sensació de llibertad i desconnexió del mountain bike es única! Gaaaas a la temporada 2014! 

Resum any 2013

Un altre any esta a punt de acabar, i un any realment satisfactori. Gener començant amb bones sensacions i febrer igual. Primera carrera a Banyoles notant una millora pero acabant fora de temps i sense puntuar, a la vegada notava certa millora comparat 2012. La seguent Llinars del Valles sens dubte un dels meus circuits que m'han agradat més desde que estic en competició, era un circuit molt rapid o em va sortir una bona crono, i una carrera que vaig aconseguir portar un ritme constant durant la carrera. Mica en mica millorant sensacions...sant llorenç dels Morunys una crono per oblidar, ja que va ser plovent i jo i el terreny fangos no ens duem be. Despres la carrera bastant be tot i tenir problemes a les baixades per variar... 

Pel que fa a l'open de Barcelona aquest any he anat a dues carreres, St perpetua de Mohuda, un circuit que m'encanta ja que es el meu tipus de circuit; rodador, poc tecnic i rapid. Tot anava be fins que em vaig quedar sense poguer canviar de plat. Llavors el de la Roca del Valles, un circuit que vaig anar a fer previament, simplement genial, amb una combinacio de camins amples i corriols rapids, on em va sortir una bona carrera arribant a la ultima curva a sprint amb un amic, vaig disfrutar moltissim.

Al juny i va haver el que ha fet que noti la gran millora, una nova bici, fent pas del frens V-brake a frens de disc, suspensió casi rigida a una suspensió amb més "flow". Feia 4 dies que tenia la bici nova, una merida matts pro i ja la vaig fer servir per correr a la copa catalana de Vallnord. M'hi vaig acostumar molt facilment. El circuit de Vallnord va ser una pasada, aixo si unes pujades durisimes, a la vegada les baixades eren rapides/poc tecniques. A més un nivell espectacular, amb corredors com Sergio Mantecon, Hugo Drechau etc. La sorpresa va ser que enlloc de 5 voltes com seria lo normal en aquell circuit...van ser 6! La carrera vaig acabar satisfet, fent una molt bona sortida, pero per variar...a la baixada se'm van escapar (la meva asignatura pendent que la temporada que ve ho donare tot per millorarla). Despres venia un paron..pero que jo vaig aprofitar per anar a fer de voluntari a la copa del mon i veure els pros. Van ser 9 dies de entrenar pel mateix circuit de la copa del mon intentant seguir algun que un altre pro..sense exit jaja (i algunes caigudes), apart fent els ports de arcalis, pal, ordino. Realment el meu pic de forma va ser al juliol, agost molts km a les cames. 

Setembre tot tornava a començar, abans per començar a agafar ritmet vaig anar a una pedalada a Cardona, on vaig fer el circuit mitja...a la sortida ja al capdavant de tot (ser primer, mirar enrere i veure tot el peloton uff jaja), aguantant ser primer i agafant una distancia respecte els altres. Al final vaig acabar en primer lloc de la ruta mitjana, per una vegada he sentit el que se sent quedar dels primers llocs jaja i sobretot em va agradar el bon ambient i recorregut. 

Despres tocava ja la part final de la temporada, amb una carrera a Castelloli durisima, sobretot perque vaig perdre el bido a la primera volta i vaig fer tota la carrera sense veure ni una gota. Un circuit on la primera pujada era mortal ja que tenia una pendent molt forta...em va sortir la millor sortida mai feta pero en cas de haver seguit el ritme aquell hagues petat molt aviat. Molt satisfet de la carrera que em va sortir. Ja nomes quedava una..la de Barcelona, per mi una de les més dures pel ritme al ser un circuit molt rapid. A diferencia del any passat aquest va ser amb un terreny molt sec cosa que m'agradava moltissim. Volta de reconeixement i definitivament...a donar-ho tot! la sortida per la recta d'asfalt enganxat al peloton cosa que el 2012 em va costar molt. Despres vaig seguir el meu ritme rapidet pero anar reservant forçes ja que la carrera seria llarga. Part de les primeres voltes les vaig fer amb l'Axel. Pero a partir de la segona vaig anar pujant ritme i trobantme molt comode sobre la bici, primera vegada on les cames tenia tantes bones sensacions que em deien de apretar una mica més. La millora de tants entrenaments es va deixar notant. Una copa catalana en general que he millorat molt respecte 2012. 

Despres de acabar la temporada encara vaig fer alguna pedalada. Aquesta vegada a Artès, al principi molt a tope amb intenció de disputarla pero vist que a la primera trialera vaig fer una volada important, i més endavant vaig tornar a tenir un susto...a disfrutarla. Em vaig trobar amb el Marc que s'havia saltat una de les parts dificils i vam decidir anar junts, disfrutant. Un recorregut que vam disfrutar moltissim, i on vam gaudir com mai. Apart dels dies que la sincronització que teniem era molt bona jaja

I aquests dos ultims mesos del any molts km acumulats i ja amb la temporada 2014 al cap. On la intenció es sobretot millorar el tema de les baixades...

També afegir les grans sortides amb la colla bttterrassa, valles bikers...es gaudeix pedalar amb tant bona companyia :D  

Sortides de running amb neu, realment increibles i una de les coses que val la pena prova. Arribar a dalt amb casi un metre de neu i que sigui tot neu verge no té preu! 

Sortides de senderisme arribant a un dels pics més alts del port del comte, exactament al cartellet, on per arribar fins alla vam tenir que esquivar "cavalls salvatges", on el paisatge feia oblidar que portaves caminant casi 5h...jaja i amb bona companyia.

Moltes noves experiencies, i que han fet a la vegada de gaudir, guanyar forma fisica :D un gran 2013!

2014 esta aqui al costat...

I els dos objectius principals de la temporada 2014 son dos clars...un es continua la millora en la copa catalana i aconseguir millors temps/posicions, i el segon...la meva primera carrera per etapes, la volcat 2014. I que millor que la primera carrera per etapes sigui amb algu que portem molts anys pedalant junts, on vam començar que fer una volta al panta era un gran repte per natres i ara, un en competicio de triatlo/duatlo i jo competint amb mtb...un donarem tot i més! i per sobre de tot, gaudirem d'aquesta gran carrera per etapes. 

2014 a gaaaaas