El 7 de juliol tocava copa catalana a Andorra, exactament a Vallnord. De tots els circuits d'aquesta temporada aquest era el que li tenia més ganes ja que era el mateix que el de la copa del mon a finals de juliol. Les setmanes anteriors vaig estar preparant a consciencia la carrera, correr a 2000m fa que et cansis abans.
Dissabte mati vam anar tirant cap a Vallnord, sobre les 11:30 ja estavem a dalt de Pal. Vaig fer un parell de voltes de reconeixement el circuit, un circuit molt rapid i zones tecniques facils i rapides. El circuit era un puja/baixa, les baixades et deixaven agafar una mica d'aire pero les pujades eran pocos pero llargues i amb desnivell. Parada a la hora de dinar, l'aire que feia era més aviat fresquet. Una mica de descans...i ja quan es va apropar l'hora de la primera hora tocava acompanyar la meva germana a escalfar. Espectacular l'ambient, moltissima gent, un parell de km a la meva germana i tocava mirar la primera carrera. El ritme dels primers em va fer pensar.."ufff la que m'espera" jaja. El temps per volta estaven 13-15min.
S'acostava la hora de escalfar...just quan anaven a començar a rodar veig un de trek wild wolf i qui era? Mantecon. Ja pensant bueno tocara sobreviure i acabar jaja. Com a novetat per aquesta carrera era bici nova! una merida. El rendiment i la seguretat baixant a aumentat una mica. Rodant amb l'Axel i Guille, 3km de rodatge i cap a corralines. Hi havien uns quans francesos. Ens col·loquem a la sortida em quedo a la part de darrere per variar i 3...2...1...gaaaaas! em va sortir la millor sortida pero al entrar al cami es feia un nuvol de pols que et deixava ceg de seguida començava la pujada per gespa, durisima i quin ritme! pero sabia que en el primer corriol es faria tap i vaig seguir enganxat al peloton. Aixo de seguir roda de pros et fa fer baixar algun tram que no havia baixat a la volta de reconeixement. Primera volta molt content del ritme, segona volta també un ritme rapid i constant. Pero les pujades anaven passant factura de mica en mica. Al final de la ultima curva de la segona volta em va doblar Sergio Mantecon y Hugo Drechau...no son humans! poques vegades he vist una diferencia tan gran entre els 2 primers i la resta. Tercera volta i quarta vaig anar fent, tot i que la quarta volta la pujada més forta vaig tenir baixon de dir no puc... i acabar posant peu al terra. Despres de la carrera pensava si hagues pogut pero a vegades el cap el juga males pasades. En general estic molt content de la carrera en baixades ara tinc més seguretat i una millor traçada. Només em falta millorar la resistencia de apretar durant més estona i ho tindre.
Una de les millors carreres d'aquest any. Ara toca paron d'estiu ja fins setembre que tocara carrera a Castelloli que l'any passat em va quedar mal gust de boca que havia punxat a la primera volta. I l'altre sera Barcelona que només començar bici cap avall un cami i molt despenjat... tocara entrenar a fons per seguir la millora! de moment molt content per la temporada que m'esta sortint. Mica en mica cada vegada soc més rapid, entrenos i esforç constant els bons resultats acabaran arribant.
Ara tocara 10 dies de voluntari a la copa del mon de Vallnord i veure una carrera de maxim nivell! i hores lliures a entrenar per alla, poden sortir molts bons entrenos! gaaaas a tope
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada